Cat.
Un truthmaker és allò que fa vertadera una proposició. S’ha traduït com a ‘hacedor de verdad’ (faedor de veritat) i ‘verifactor’. El problema amb ‘faedor de veritat’ és que fa difícil la distinció entre ‘truthmaking’, el fet de fer vertadera una proposició, i ‘truthmaker’, allò que la fa vertadera. Si optem per ‘verifactor´ com a traducció de ‘truthmaker’, aleshores podem traduir (com fa Pablo Rychter en “Verifacció sense verifactors”) ‘truthmaking’ per ‘verifacció’. Però, és clar, vosaltres direu.
Cast.
Un truthmaker es lo que hace verdadera una proposición. Se ha traducido como ‘hacedor de verdad’ y como ‘verifactor’. El problema con ‘hacedor de verdad’ es que hace difícil la distinción entre ‘truthmaking’, el hecho de hacer verdadera una proposición, i ‘truthmaker’, lo que la hace verdadera. Si optamos por ‘verifactor’ como traducción de ‘truthmaker’, entonces podemos traducir ‘truthmaking’ pon ‘verifacción’ (como hace Pablo Rychter en “Verifacció sense verifactors”, aunque en catalán). Pero, claro, vosotros diréis.
El problema que assenyala Tobies amb ‘faedor de veritat’ resulta palès quan es considera per exemple el títol de l’article de Benjamin Schnieder: ‘Truthmaking without truthmakers’ ¿Com traduïm això si ‘truthmaker’ es tradueix com ‘faedor de veritat’? Aquí necessitem un substantiu per ‘Truthmaking’ i ‘verifacció’ és una possibilitat. Però per altra banda, en altres casos necessitem un verb, per exemple quan volem dir coses com ara ‘Sòcrates fa veritat que Sòcrates existeix’ o ‘tot el que fa veritat p també fa veritat que p o q’… O sigui que segurament hem de combinar les dos opcions suggerides.