Josep Lluís Blasco

BIOGRAFÍA

Josep Lluís Blasco filòsof i acadèmic

Josep Lluís Blasco Estellés (Sagunt 1940 – València 2003) estudià les carreres de Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de València. Tot just llicenciat en Filosofia (1965), començà a professar en la Facultat. Es doctorà l’any 1971, amb una tesi sobre la filosofia de Wittgenstein, publicada poc després (Lenguaje, filosofía y conocimiento, Barcelona: Ariel, 1973). El 1983 fou nomenat catedràtic de Teoria del coneixement de la Universitat de València. En la nostra Universitat fou, en diferents ocasions, director del Departament de Metafísica i Teoria del coneixement, degà de la Facultat de Filosofia i Ciències d’Educació i membre del Claustre.

De la memòria que presentà per tal d’accedir a la càtedra sortí el llibre Significado y experiencia (Barcelona: Península, 1984), on fa una lúcida anàlisi del positivisme lògic. Posteriorment, escrigué en col·laboració dos manuals acadèmics: Teoria del coneixement (València: Publicacions de la Universitat de València, 1997), amb Tobies Grimaltos, i Signo y pensamiento (Barcelona: Ariel, 1999), amb Tobies Grimaltos, novament, i Dora Sánchez. Bona part dels articles i pròlegs que anà publicant al llarg de la vida —sobre Kant, Russell, Wittgenstein, Quine, etc.— són recollits en el llibre La nau del coneixement (València: Afers, 2004).

Si descomptem un període inicial de tempteig, en què estudià tant la metafísica de Whitehead i de Heidegger, com el marxisme i la filosofia analítica, podem distingir clarament dues etapes en l’evolució de les seues idees filosòfiques: en la primera (fins a l’any 75), assumí els pressupòsits de la filosofia analítica del llenguatge ordinari i treballà mirant de perfeccionar-ne els mètodes (principalment pel que fa a l’anàlisi categorial); en la segona (a partir de 1979), tot i continuar vinculat a la tradició analítica i a l’empirisme, ja no s’adscriví a cap corrent o escola en concret. En aquesta segona etapa bona part dels seus treballs giraren entorn del problema de la transcendentalitat.

El problema central per a Blasco, com a pensador, fou el de legitimar la filosofia com una forma —tan feble com es vulga— de coneixement. Com el seu paisà Joan Fuster, fou un racionalista escèptic. Però, en el seu cas, trobà que no es podia prescindir de la filosofia.

Per aquesta tasca filosòfica i acadèmica, Blasco va ser anomenat membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

Josep Lluís Blasco polític

Durant els anys seixanta, Josep Lluís Blasco milità en el clandestí Partit Socialista Valencià (PSV), fins que aquesta formació es dissolgué. Més endavant, encara en l’època franquista, fou un dels responsables de la implantació al País Valencià del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), formació que tingué una considerable influència ideològica però, també, un escàs pes electoral. L’any 1981, Vicent Ventura, que provenia del PSPV, aleshores ja (des)integrat en el PSOE, i Doro Balaguer, que provenia del Partit Comunista, es van posar d’acord amb Blasco, que havia provocat una escissió en el PSAN, per tal de crear una formació política progressista d’estricta obediència valenciana: l’Agrupament d’Esquerres del País Valencià. Immediatament, establiren relacions amb altres formacions d’esquerres i amb el Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV). Aquest conglomerat va concórrer a un parell de convocatòries electorals, fins que, finalment, l’any 1984, l’Agrupament d’Esquerres i el Partit Nacionalista es van fusionar per a crear la Unitat del Poble Valencià (UPV). En tot aquest procés, que portà a la creació de la UPV, i en el que vingué després, que culminà amb la creació del Bloc Nacionalista Valencià —que integrava la UPV, el Partit Nacionalista Valencià (PNV) i diversos col·lectius independents—, Blasco hi jugà un paper principal.

Mentre es produïa la discussió sobre l’Estatut d’Autonomia, Blasco va escriure el llibre Els estatuts del País Valencià (Barcelona: La Magrana, 1977), on defensava l’Avantprojecte signat a Elx el 1975. Blasco va formar part de la comissió que redactà aquest Avantprojecte, juntament amb Joan Fuster, Eliseu Climent, Enric Solà i Rafael Ninyoles.

Bibliografia

Publicacions 

  • 1960. “Un pueblo que renace.” Sagunto, nº 2, p. 6.
  • 1960a. “Un intento de caracterización.” Sagunto, nº 6 p. 14.
  • 1965. La idea de totalidad en el pensamiento de Alfred North Whitehead. Tesi de llicenciatura sota la direcció de M. Garrido. València: Universidad de Valencia, Facultad de Filosofía y Letras, VI + 213 f.
  • 1971. Lenguaje, filosofía y conocimiento (Semántica y metodología de la filosofía analítica del lenguaje ordinario). Tesi doctoral sota la direcció de M. Garrido. València: Universidad de Valencia, Facultad de Filosofía y Letras, V + 390 f.
  • 1971a. “Bertrand Russell, filósofo.” Dins Bertrand Russell, 1872-1970. In Memoriam. València: Departamento de Lógica y Filosofía de la Ciencia, Universidad de Valencia, pp. 29-36.
  • 1971b. “Razón y análisis.” Teorema, nº 1, pp. 15-30.
  • 1971c. “Wittgenstein: filosofía del lenguaje.” Convivium, 34, nº 2, pp. 55-66. Traducción catalana en J.Ll. Blasco (2004), pp. 159-172.
  • 1971d. Recensió de The Philosophy of Language, de J. J. Katz. Teorema, nº 2, pp. 161-162.
  • 1971e. “Filosofía y lenguaje.” Teorema, nº 3, pp. 111-117.
  • 1972. Recensió de El lenguaje común, de V. C. Chappell. Teorema, nº 6, pp. 141-143.
  • 1972a. Recensió de El laberinto del lenguaje, de M. Black. Teorema, nº 6, pp. 144-146.
  • 1972b. “Pròleg.” Dins Lògica materialista, de G. della Volpe. Traducció de F. Mira. València/Barcelona: Tres i Quatre/Editorial Lavínia, pp. 9-27. Inclós en J.Ll. Blasco (2004), pp. 63-73.
  • 1973. “El lenguaje ordinario en el Tractatus.” Dins Sobre el Tractatus Logico-Philosophicus. València: Departamento de Lógica y Filosofía de la Ciencia, Universidad de Valencia, pp. 101- 112.
  • 1973a. “Análisis categorial.” Dins Filosofía y Ciencia en el pensamiento español contemponáneo (1960-1970). III Simposio de Lógica y Filosofía de la Ciencia. Valencia, 11, 12 y 13 de noviembre de 1971. Madrid: Tecnos, pp. 53-67. Inclós en J.Ll. Blasco (2004), pp. 33-46.
  • 1973b. Recensió de Idealismo y filosofía de la ciencia, de M. A. Quintanilla. Teorema, III, nº 4, pp. 589-591.
  • 1973c. Recensió de Las palabras y los hombres, de J. Ferrater Mora. Teorema, III nº 4, pp. 599-602.
  • 1973d. Lenguaje, filosofía y conocimiento. Barcelona: Ariel, 217 pp.
  • 1974. “Verdad y creencia.” Dins Conocimiento y creencia. Actas del IV Simposio de Lógica y Filosofía de la Ciencia, Valencia, 16, 17 y 18 de abril de 1973. València: Departamento de Lógica y Filosofía de la Ciencia, Universidad de Valencia, pp. 25-39.
  • 1974a. “Alfred Julius Ayer: una sistematización de la filosofía.” Teorema, IV, nº 1, pp. 107-116.
  • 1974b. “La identificación de individuos.” Revista de Occidente (2ª época), XLVI, nº 138, pp. 237-251. Inclós en J.Ll. Blasco (2004), pp. 47-62.
  • 1976. (Amb J. Blasco.) “Consideracions sobre la Lógica Moderna d’Andreu Piquer.” Dins Primer Congreso de Historia del País Valenciano. Celebrado en Valencia del 14 al 18 de abril de 1971. València: Universidad de Valencia, Vol. III, pp. 717-723.
  • 1976a. “Compromiso óntico y relatividad ontológica.” Dins Aspectos de la filosofía de W. V. Quine. Actas del V Simposio de Lógica y Filosofía de la Ciencia, Cullera, 28 y 29 de junio de 1974. València: Departamento de Lógica y Filosofía de la Ciencia, Universidad de Valencia, pp. 131-146. (Conté “Respuesta a Blasco” del Prof. Quine, pp. 165-168.) Inclós en J.Ll. Blasco (2004), pp. 173-190.
  • 1976b. “Taula rodona: el que volen els valencians (Coordinada per J. M. Solé i Sabaté, amb la participació de J. Fuster, J. Guia, J. Ll. Blasco, P. Candela i A. Seva).” Canigó, any XXIII, nº 473 (30 octubre), pp. 20-24.
  • 1977. “L’autonomia al País Valencià a través dels diferents avantprojectes d’Estatut.” Dins Els Estatuts del País Valencià. Edició a cura de Josep Lluís Blasco. Barcelona: Edicions de la Magrana, pp. 9-43.
  • 1982. “El sentido de la ontología en W. v. O. Quine.” Cuadernos de Filosofía y Ciencia, nº 2, pp. 107-116. Inclós en J.Ll. Blasco (2004), pp. 191-201.
  • 1983. “Autoconeixement.” Cuadernos de Filosofía y Ciencia, nº 4, pp. 105-112.
  • 1983a. “Pròleg. A. J. Ayer i el positivisme lògic.” Dins Llenguatge, Veritat i Lògica, de A. J. Ayer. Barcelona: Edicions 62, 1983, pp. 7-15.
  • 1983b. (Com a membre del Col·lectiu Joan Lluís Vives.) “Fuster y la Universidad de Valencia.” Campus. Suplemento de Temas Universitarios (Las Provincias), 6 d’octubre, p. II.
  • 1984. Significado y Experiencia. La Teoría del Conocimiento y la Metafísica en el Positivismo Lógico. Barcelona: Península, 1984, 159 pp.
  • 1985. “Pròleg.” Dins El coneixement humà: el seu abast i els seus límits, de B. Russell. Edició a cura d’Oriol Castellví. Barcelona: Edicions 62, pp. 7-18.
  • 1985a. “Prólogo.” Dins Crítica de la didáctica de la filosofía, de Grup Embolic. València: Gregal Llibres, pp. I-III.
  • 1985b. “Introducció.” Dins Lògica i Coneixement. Tres assaigs, de B. Russell. Traducció, edició i cronologia prèvia a cura de J. Ll. Blasco. Barcelona: Editorial Laia, pp. 17-31.
  • 1985c. (Com a membre del Col·lectiu Joan Lluís Vives.) “Ciencia y poder político en la Comunidad Valenciana.” El País, 8 d’abril, p. 24.
  • 1986. “Solipsisme i trascendentalitat en el Tractatus.” Quaderns de filosofia i ciència, nº 9/10, pp. 119-125. Inclós en J.Ll. Blasco (2004), pp. 113-123.
  • 1988. “Los límites del empirismo. A propósito de Kant y Russell.” Agora. Papeles de filosofía (2ª época), nº 7, pp. 41-53. Inclós en J.Ll. Blasco (2004), pp. 96-112.
  • 1988a. (Amb F. Vera.) Filosofía del Lenguaje. Reforma de las Enseñanzas Medias, 2º Ciclo. València: Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 138 pp.
  • 1988b. (Amb V. Ventura, D. Balaguer, E. Garcia, F. Pérez i Moragón.) “La resistència de «El Temps» a dir la veritat.”Turia, nº 1293 (14/20 novembre), pp. 4-5.
  • 1989. “Epistemologia empirista sense dogmes.” Quaderns de filosofia i ciència, nº 15/16, pp. 117-121. Inclós en J.Ll. Blasco (2004), pp. 205-213.
  • 1990. “Reflexions sobre el problema de la veritat.” Quaderns de filosofia i ciència, nº 17, pp. 35-41. Inclós en J.Ll. Blasco (2004), pp. 214-224.
  • 1990a. “¿Què serà de la filosofia al segle XXI?” Cultura. Butlletí del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2a. època), nº 15, setembre, pp. 27-28. Inclós en J.Ll. Blasco (2004), pp. 357-362.
  • 1991. “El sentit de l’epistemologia conceptual.” Dins VI Congrés de Filosofia al País Valencià (Elx, 1989). Alacant: Institut de Cultura “Juan Gil-Albert” i Ajuntament d’Elx, pp. 61-71. Inclós en J.Ll. Blasco (2004), pp. 225-239.
  • 1991a. “La recepción de la filosofía analítica en España.” Isegoría, 3, pp. 138-146. Inclós en J.Ll. Blasco (2004), pp. 17-32.
  • 1991b. “Petita enquesta sobre «postmodernitat» i futur del pensament.” Saó, nº 147 (desembre), pp. 34-36.
  • 1992. “Metafísica y Teoría del Conocimiento.” Dins Conocimiento y Racionalidad. Homenaje al profesor Sergio Rábade Romeo. Anales del Seminario de Metafísica, nº extra. Madrid: Facultad de Filosofía, pp. 207-215.
  • 1992a. “Hem perdut un bon amic (Reflexió al voltant de la mort d’En Joan Fuster).” Levante. El mercantil valenciano, 26 de juny, p. 74.
  • 1993. “La teoría del conocimiento en el Tractatus.” Dins Acerca de Wittgenstein. Edició a cura de V. Sanfélix. València: Pretextos / Departamento de Metafísica y Teoría del Conocimiento de la Universidad de Valencia, pp. 21-29. Inclós en J.Ll. Blasco (2004), pp. 124-137.
  • 1993a. “Joan Fuster i la Il.lustració.” Dins Fuster entre nosaltres. València: Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, pp. 159-163. Inclós en J.Ll. Blasco (2004), pp. 295-302.
  • 1993b. “¿Es possible naturatlizar tota l’epistemologia?” Dins Inteligencia Artificial y Filosofía. Actas del Seminario sobre Inteligencia Artificial y Filosofía, celebrado en la UIMP, Valencia, del 13 al 17 de septiembre de 1993. Sota la direcció d’Isidre Ramos i E. Casaban. València: Universidad Internacional Menéndez y Pelayo, tomo II, ítem 718.8, 19 pp.
  • 1994. “La metalògica en la ‘Crítica de la Raó Pura’.” Quaderns de filosofia i ciència, nº 23/24, pp. 31-39.
  • 1994a. “Problemes epistemològics dels condicionants prelingüístics.” Dins Lenguajes Naturales y Lenguajes Formales, X. Actas del X Congreso de Lenguajes Naturales y Lenguajes Formales. Sevilla, 26-30 de septiembre de 1994. Edició a cura de C. Martín Vide. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias S. A., pp. 17-28. Inclós en J.Ll. Blasco (2004), pp. 240-260.
  • 1994b. “Pròleg. Reflexions crítiques sobre alguns problemes epistemològics del materialisme dialèctic.” Dins La irrellevància política del marxisme teòric (El cas Althusser), de F. Ferrando. Andorra la Vella: Premsa Andorrana, pp. 5-13. Inclós en J.Ll. Blasco (2004), pp. 303-310.
  • 1994c. “El pensament filosòfic no està en decadència al món occidental (Entrevista a càrrec de M. Teresa Blanco).” Diari d’Andorra, 24 d’abril, p. 24.
  • 1995. “Sir Karl R. Popper.” Mètode. Revista de difusió de la investigació de la Universitat de València, nº 9, p. 13. Inclósen J.Ll. Blasco (2004), pp. 363-365.
  • 1996. “Método analítico y trascendentalidad.” Revista de filosofía (3ª época), IX, nº 16, pp. 41-56. Inclós en J.Ll. Blasco (2004), pp. 275-291.
  • 1996a. “Ciència i racionalitat.” Mètode. Revista de difusió de la investigació de la Universitat de València, nº 14, pp. 16-17. Inclós en J.Ll. Blasco (2004), pp. 270-274.
  • 1996b. “Thomas S. Kuhn, In Memoriam.” Mètode. Revista de difusió de la investigació de la Universitat de València, nº 15, p. 3.
  • 1996c. (Com a membre del Col·lectiu Joan Lluís Vives.) “Elx: un «error» gens casual.” Levante. El mercantil valenciano, 14 de novembre, p. 4.
  • 1996d. “El catalanismo en el País Valenciano peca de ingenuo y se ha quedado en una resistencia numantina (Entrevista a càrrec de E. Aigües).” Levante. El mercantil valenciano, 1 de desembre, p. 22.
  • 1996e. (Com a membre del Col·lectiu Joan Lluís Vives.) “Claredat contra hipocresia.” Levante. El mercantil valenciano, 12 de desembre, p. 3.
  • 1997. “Descartes y el fundamentismo epistémico.” Dins Seminario de Filosofía. Centenario de René Descartes (1596-1996). Edició a cura d’E. Ranch Sales i F. Pérez Herranz. Alacant: Universidad de Alicante, pp. 61-71. Inclós en J.Ll. Blasco (2004), pp. 77-95.
  • 1997a. (Amb T. Grimaltos.) Teoria del Coneixement. València: Universitat de València, 201 pp; 2ª edició 2003, 215 pp. (La presentació i les parts I i V són de J. Ll. Blasco, pp. 9-14, 15-57 i 149-193.) Traducció espanyola, a càrrec de Lino San Juan Tamayo, en València: Universitat de València, 2004.
  • 1998. “La recepció escindida de la filosofia de Wittgenstein.” Taula, quaderns de pensament, nº 29-30, pp. 13-25.
  • 1998a. “El Positivismo Lógico.” Dins Concepciones de la metafísica. Edició a cura de J. J. E. Gracia. Madrid: Trotta / C.S.I.C., pp. 293-310. Inclós en J.Ll. Blasco (2004), pp. 138-158.
  • 1998b. “Matemàtica i política.” Caràcters, nº 2, p. 24.
  • 1998c. “T. S. Kuhn. Lògica o sociologia de la investigació científica?” El contemporani, nº 15, pp. 7-10. Inclós en J.Ll. Blasco (2004), pp. 261-269.
  • 1998d. “Presentació: La filosofia de Marta.” Dins El joc de pensar (Converses amb Marta), de T. Grimaltos. Alzira: Bromera, pp. 9-17. Hi ha traducció al castellà El juego de pensar. Alzira: Algar, 2000.
  • 1999. “Podria Descartes embarcar en la nau de Neurath?” Dins Descartes. Lo racional y lo real. Actas del Segundo Congreso Internacional de Ontología. San Sebastián-Barcelona, 24-31 de marzo de 1996. Edició a cura de V. Gómez Pin.Enrahonar. Quaderns de Filosofia. Núm. extraordinari. Bellaterra: Universidad Autónoma de Barcelona, Servei de Publicacions, pp. 577-583.
  • 1999a. (Amb T. Grimaltos i D. Sánchez.) Signo y pensamiento. Una introducción filosófica a los problemas del lenguaje. Barcelona: Ariel, 1999, 238 pp. (Els capítols 1 i 6 són de J. Ll. Blasco, pp. 13-57 i 157-173.)
  • 1999b. “Nota sobre un viatge.” Dins Jaume Fuster. Barcelona: Edicions 62, pp. 61-66.
  • 1999c. La llibertat de la raó. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 20 pp. Inclós en J.Ll. Blasco (2004), pp. 311-333, i enQuaderns de filosofia i ciència, nº 34 (2004), pp. 9-21.
  • 2000. (Com editor amb M. Torrevejano.) Transcendentalidad y racionalidad. València: Pre-Textos.
  • 2000a. “Estructura lógica y valor epistemológico de los argumentos transcendentales.” Dins Transcendentalidad y racionalidad. Edició a cura de J. L. Blasco i M. Torrevejano. València: Pre-Textos, pp. 197-216.
  • 2000b. “Empirismo.” Dins Compendio de Epistemología. Edició a cura de J. Muñoz i J. Velarde. Madrid: Trotta, pp. 193-197.
  • 2000c. “Racionalismo.” Dins Compendio de Epistemología. Edició a cura de J. Muñoz i J. Velarde. Madrid: Trotta, pp. 477-481.
  • 2000d. “Realismo.” Dins Compendio de Epistemología. Edició a cura de J. Muñoz i J. Velarde. Madrid: Trotta, pp. 491-495.
  • 2000e. “Transcendental.” Dins Compendio de Epistemología. Edició a cura de J. Muñoz i J. Velarde. Madrid: Trotta, pp. 560-564.
  • 2000f. (Com a membre del Col·lectiu Joan Lluís Vives.) “Valencians pel Canvi: barca nova tingues bon vent.” Levante. El mercantil valenciano, 3 de febrer, p. 4.
  • 2001. “Un filòsof iconoclasta. En record de Willard Van Orman Quine.” Mètode. Revista de difusió de la investigació de la Universitat de València, nº 29, pp. 4-5.
  • 2001a. “¿En los albores de una nueva era?” Pasajes. Revista de pensamiento contemporáneo, n. 5-6, pp. 161-170.
  • 2001b. (Com a membre del Col·lectiu Joan Lluís Vives.) “Universitat: Control social, sí; subjugació al poder, no.” Levante. El mercantil valenciano, 20 de març.
  • 2001c. (Com a membre del Col·lectiu Joan Lluís Vives.) “Qui paga, mana.” Levante. El mercantil valenciano, 15 de maig.
  • 2001d. “L’Institut d’Estudis Catalans, una institució per al progrés.” Levante. El mercantil valenciano, 6 de juny, p. 4.
  • 2001e. (Com a membre de la Plataforma Cívica Valencians pel Canvi.) “A benefici d’inventari.” Levante. El mercantil valenciano, 28 de juny, p. 4.
  • 2002. (Com a membre del Col·lectiu Joan Lluís Vives.) “El millor servei que pot oferir la Universitat.” Levante. El mercantil valenciano, 14 de febrer.
  • 2002a. (Com a membre del Col·lectiu Joan Lluís Vives.) “Un diumenge de maig que s’acosta.” Levante. El mercantil valenciano, 1 de novembre.
  • 2002b. “Pròleg.” Dins Joan Fuster: Converses filosòfiques, de Júlia Blasco Estellés. València: Edicions 3 i 4, pp. 11-16.
  • 2002c. Com a conversador dins Joan Fuster: Converses filosòfiques, de Júlia Blasco Estellés. València: Edicions 3 i 4.
  • 2003. “Poder, estat i identitat en la societat global (La societat global vista des de la nova configuració dels estats a Europa).” Europa-EE.UU. Entre imperios anda el juego. Coordinat per F. M. Pérez Herranz i J. M. Santacreu Soler. Alacant: Instituto Alicantino de Cultura “Juan Gil-Albert”, pp. 137-156. Inclós en J.Ll. Blasco (2004), pp. 334-353.
  • 2003a. “El discurs polític.” Serra d’Or, nº 517 (gener), p. 33.
  • 2003b. “Decisions.” Serra d’Or, nº 518 (febrer), p. 41.
  • 2003c. “Informació i coneixement.” Serra d’Or, nº 519 (març), p. 40.
  • 2003d. “«Nosaltres, el valencians» i el nacionalisme polític.” Serra d’Or, nº 523-524 (juliol-agost), pp. 25-27.
  • 2004. La nau del coneixement, Edició de J. Alcolea i X. Sierra, València: Editorial Afers.

TRADUCCIONS A L’ESPANYOL

  • 1968. J. M. Auzias: La filosofía y las técnicas. Barcelona: Oikos-Tau.
  • 1971. (Amb E. E. Keil.) F. von Kutschera: “Significado y uso de las palabras.” Dins La filosofía científica actual en Alemania. Primer Simposio de Lógica y Filosofía de la Ciencia. Valencia, 22, 23, 24 de abril de 1969. Madrid: Tecnos, pp. 17-40.
  • 1971a. (Amb R. Beneyto.) A. Diemer: “Para una fundamentación de un concepto general de ciencia.” Dins La filosofía científica actual en Alemania. Primer Simposio de Lógica y Filosofía de la Ciencia. Valencia, 22, 23, 24 de abril de 1969. Madrid: Tecnos, pp. 131-155.
  • 1972. (Amb A. García Suárez.) L. Wittgenstein: “Notes on Logic / Notas sobre Lógica.” Dins Sobre el Tractatus Logico-Philosophicus. València: Departamento de Lógica y Filosofía de la Ciencia, Universidad de Valencia, pp. 6-47.
  • 1973. N, Goodman: “El argumento epistemológico.” Teorema, III, nº 1, pp. 71-78.
  • 1974. W. V. Quine: La relatividad ontológica y otros ensayos. Madrid: Tecnos, 206 pp. (Només els assajos 2, 4 i 6)
  • TRADUCCIONS AL CATALÀ
  • 1969. L. Althusser: Per Marx. València: Semana Gráfica (Col.lecció Garbí, 1), 213 pp.
  • 1969a. A. J. Ayer: Llenguatge, veritat i lògica. València/Barcelona: Semana Gráfica/Lavínia (Col.lecció Garbí, 3), 164 pp. Reeditat, amb un ‘Pròleg’, en Barcelona: Edicions 62, 1983, 210 pp.
  • 1985. B. Russell: Lògica i coneixement. Tres assaigs. Barcelona: Laia, 272 pp.
  • TESIS DE LLICENCIATURA DIRIGIDES
  • 1979. Sanfélix Vidarte, Vicente: La ontología del Tractatus de L. Wittgenstein. València: Universidad de Valencia, Facultad de Filosofía y Ciencias de la Educación, 259 f.
  • 1983. Candela Soler, José Antonio: Lo sagrado, lo divino, el Dios en Heidegger. València: Universidad de Valencia, Facultad de Filosofía y Ciencias de la Educación, 405 f.
  • 1983a. Defez i Martín, Antoni: Subjecte i judici en el Tractatus logico-philosophicus de Ludwig Wittgenstein. València: Universitat de València, Departament de Metafísica, 282 f.
  • 1984. Beltrán Llavador, José: Una lectura de Santayana: epistemología y ontología. València: Universidad de Valencia, Facultad de Filosofía y Ciencias de la Educación, 202 f.
  • 1984a. Grimaltos Mascarós, Tobies: El argumento de la ilusión: Ayer y el fenomenalismo. València: Universitat de València, Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, 178 f.
  • 1986. Esteban Cloquell, J. Miguel: Los problemas de la intensión en la filosofía de W. V. Quine. València: Universitat de València, Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, 170 f.
  • 1986a. Gisbert Sampedro, Jesús: La recepción del sensualismo francés en España durante los años 1784-1823. València: Universidad de Valencia, Departamento de Teoría del Conocimiento, 171 f.
  • 1986b. Iranzo García, Valeriano: Dos concepciones de los enunciados básicos en el círculo de Viena: M. Schlick y O. Neurath. València: Universidad de Valencia, Facultad de Filosofía y Ciencias de la Educación, 126 f.
  • 1987. Carnicer Sospedra, David: La teoría de la referencia en W. V. Quine. València: Universitat de València, Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, 162 f.

TESIS DOCTORALS DIRIGIDES

  • 1982. Marrades Millet, Julián: Entendimiento y razón en Hegel: una investigación sobre la naturaleza y estructura del discurso especulativo. València: Universidad de Valencia, Facultad de Filosofía y Ciencias de la Educación, 562 f.
  • 1983. García García, J. Ernesto: Assaig sobre els valors “emancipatoris” (elements per a una reformulació). València: Universitat de València, Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, 508 f.
  • 1987. Grimaltos Mascarós, Tobies: Anàlisi epistemològica de la percepció: Cap a un realisme epistèmic. València: Universitat de València, Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, 500 f.
  • 1987a. Vera Forment, Francisco: Objetivos y evolución de la perspectiva del análisis del lenguaje en P. F. Strawson. València: Universitat de València, Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, 677 f.
  • 1990. Defez i Martín, Antoni: Wittgenstein i el problema del coneixement: una exposició crítica. València: Universitat de València, Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, 2 vols., 726 f.
  • 1990a. Esteban Cloquell, J. Miguel: Empirismo sin dogmas y realismo: estudio comparativo de la evolución teórica de W. V. Quine y de H. Putnam. València: Universitat de València, Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, VI + 543 f.
  • 1990b. Ferrando Sanjuan, Francesc: Llegir Althusser: epistemologia i materialisme dialèctic. València: Universitat de València, Departament de Metafísica i Teoria del Coneixement, 403 f.
  • 1990c. García Raffi, Xavier: El contexto epistemológico de la construcción del espacio y el tiempo en el fenomenalismo. València: Universitat de València, Departament de Metafísica i Teoria del Coneixement, 491 f.
  • 1990d. Iranzo García, Valeriano: La naturalización de la epistemología en la obra de W. V. Quine. València: Universitat de València, Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, 423 f.
  • 1992. Beltrán Llavador, José: El ser interpretado, un estudio sobre la epistemología y la ontología de George Santayana. València: Universitat de València, Facultat de Filosofia i Ciencies de l’Educació, XIX + 466 f.
  • 1992a. Gisbert Sampedro, Jesús: Bertrand Russell a través del lenguaje. València: Universitat de València, Facultat de Filosofia i Ciencies de l’Educació, 654 f.
  • 1994. Mas de Sanfelix, Ana: Fenomenalismo epistemológico y realismo ontológico: una aproximación a la filosofía de A. J. Ayer. València: Universitat de València, Facultat de Filosofia i Ciencies de l’Educació, 433 f.
  • 1994a. Mateu Tortosa, Jordi: El monismo neutral de Bertrand Russell. València: Universitat de València, Facultat de Filosofia i Ciencies de l’Educació, 446 f.
  • 1999. Campos Gosálbez, Inmaculada: Metodología e Historia en la ‘Théorie Physique’ de Pierre Duhem. València: Universitat de València, Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, 598 f.

BIBLIOGRAFIA SOBRE JOSEP LLUÍS BLASCO

  • 2003. Corbí, J.E.: “Josep Luís Blasco y la libertad de pensar (1940-2003)”, Theoria, nº 47, pp. 229-231.
  • 2003. Defez, A.: “Filosofia i normativitat en l’obra de Josep Lluís Blasco”, L’espill, nº 15, pp. 186-195.
  • 2003. Garrido, M.: “Un filósofo rey: Josep Lluís Blasco Estellés (1940-2003). In memoriam”, Teorema, vol. XXII/3, pp. 203-209.
  • 2003. Grimaltos, T.: “Josep Lluís Blasco, servidor de la raó”, L’espill, nº14, pp. 147-153.
  • 2003. Sierra, X.: “Josep Lluís Blasco (1940-2003), Afers. Fulls de recerca i pensament, nº 44, pp. 207-221.
  • 2004. Aguado, J.: “La nau del coneixement. La filosofia de Josep Lluís Blasco”, Caràcters, nº 28, juny, pág. 33.
  • 2004. Aguado, J.: “Josep Lluís Blasco: el compromís de la filosofia”, El contemporani, nº 30, pp. 74-75.
  • 2004. Fornés, P.B.: “Llibertat i raó en l’obra de Josep Lluís Blasco”, Dilema, año 7, nº 4, pp.11-19.
  • 2004. Iborra, J.: “Lliçons magistrals”, Saó, nº 290, desembre, pág. 38.
  • 2004. Moya, C.J.: “Reseña de La nau del coneixement”, Theoria, nº 51, pp. 357-359.
  • 2004. Ramírez, E.: “Josep Lluís Blasco, el savi proper”, Levante, Suplemento cultural, 17 de setembre de 2004, pág. 3.
  • 2004. Vera, F.: “Semblança intel·lectual de Josep Lluís Blasco”, Quaderns de filosofia i ciència, nº 34, pp. 23-29.
  • 2005. Sierra Labrado, X.: “L’evolució intel·lectual de Josep Lluís Blasco”, Quaderns de filosofia i ciència, nº 35, pp. 175-184.